Després de morir, i un cop al paradís, una persona va demanar a Déu que li permetés contemplar tota la seva vida, tant els dies alegres com els moments difícils. Déu li ho concedí.
Li permeté veure tota la seva vida com si aquesta hagués transcorregut al llarg d’una platja de sorra i s’hi estigués passejant.
L’home va veure que al llarg de tot el camí hi havia dues classes de petjades sobre la sorra: les seves i les de Déu; però va observar que en els moments més difícils només n’hi havia dues.
Sorprès i desanimat, li digué a Déu:
- Veig que precisament en els moments difícils és quan Tu m’has deixat sol.
- De cap manera! Li respongué Déu. Precisament en els moments més difícils hi havia només les meves petjades, perquè jo et portava en els meus braços.
Adaptació d’un conte de Ademar de Borrás. Brasil
Aquest és un text que m'agrada molt i per això el vull compartir... ens Recordem de de Déu en moments díficils i ens els moments bons potser no tant... Està molt bé que demanem, però també donem Gràcies per tot el que tenim!
